La conseyera de Desenvolvimientu Rural y Recursos Naturales, María Jesús Álvarez, y el presidente de de la Fundación Centro Tecnolóxicu y Forestal de la Madera (Cetemas), Alejandro Oliveros, roblaron güei un conveniu de collaboración para realizar trabayos conxuntos d’investigación ya innovación nel ámbitu forestal col fin d’impulsar un sector “cada vez más eficiente y competitivu”, que va contribuyir a la meyora del mediu rural, manifestó Álvarez. La conseyería va collaborar, al amparu d’esti alcuerdu, al traviés del Serviciu Rexonal d’Investigación y Desenvolvimientu Agroalimentario (Serida).
L’alcuerdu suscritu güei, qu’anueva los que xunen dende va tiempu a dambos organismos nel so llabor de cooperación en materia d’I+d+i, ye la resultancia de la “bona esperiencia” d’años anteriores, esplicó la conseyera. “Tratar de caltener un equipu multidisciplinar, un intercambiu d’investigadores de dambes entidaes que trabayen xuntos y de medios materiales que dexen un llabor bien versátil y a la midida de les necesidaes del sector, de forma que se produza un aforru de medios que dexa un equipu d’investigación bien potente a nivel estatal p’atender les necesidaes del sector empresarial”, añedió.
Na so opinión, el sector forestal asturianu “ta llamáu a tener un mayor papel nel conxuntu de la economía rural y la firma d’esti conveniu significa una combinación de recursos tecnolóxicos que va redundar nuna mayor conocencia y nuna mayor considerancia non yá a nivel industrial, sinón tamién dende’l puntu de vista de los ciudadanos, en llínea col apueste de la conseyería pola sostenibilidá, la eficiencia, la calidá y, a última hora, el desenvolvimientu social del mediu rural”.
Ente les llínees de trabayu que se van llevar a cabu, Álvarez destacó les destinaes a empobinar los esfuerzos de los profesionales a la bioeconomía, “que tienen muncho futuru porque precisamos xuna forma de xestión del territoriu que sía sostenible nun horizonte de planeta que tien que volver ser azul”, precisó. Tamién se refirió a les investigaciones rellacionaes cola sanidá y, particularmente, cola sanidá de la castañal.
Otres de les actividaes que se van desenvolver coles siguientes:
-Evaluación de los recursos forestales, la so capacidá d’adaptación a la redolada cambiante y valoración del so potencial como productores de recursos tradicionales y novedosos, incluyendo servicios ecolóxicos y bioproductos.
-Meyora de la eficiencia y sostenibilidá de los sistemes de producción forestal y del aprovechamientu de territorios marxinales.
-Desenvolvimientu y evolución de nuevos materiales xenéticos d’especies forestales con interés económicu na cadena de valor monte-industria, concretamente pa la castañal, zrezal, nozal, ocalitu y pinu.
-Desenvolvimientu de biotecnoloxíes y bioprocesos pa facilitar la transición escontra una bioeconomía baxa en carbonu, con una maximización del recicláu.
-Estudiu d’estratexes integrales y sostenibles como la esplotación de los castañares d’Asturies pa fomentar el so caltenimientu y la diversificación de les producciones forestales.
-Estudios destinaos a la prevención y control del chancro, la avispilla y otres plagues y enfermedaes que pueden afectar a les especies forestales.
-Prospecciones de cultivos de mases forestales con destín al llogru de maderes nobles.
-Prevención de quemes forestales.
La titular de Desenvolvimientu Rural aseguró que tanto’l Serida como’l Cetemas disponen d’instalaciones forníes coles últimes tecnoloxíes y el personal especializáu en distintos aspeutos, según viveros y finques nos que se multipliquen y estudien les nueves variedaes o’l comportamientu de les tradicionales, en función de les característiques climátiques o topográfiques locales.