La Llei de Tresparencia entra a valir güei xueves

fotonoticia_20151210093601_800Les comunidaes y conceyos van tar obligaos a cumplir la Llei de Tresparencia a partir d’esti xueves, dos años dempués de l’aprobación de la norma y doce meses dempués de que tuviera qu’aplicala l’Alministración central. A dos díes de la fecha, la mayoría de les autonomíes nun creó los órganos qu’han de velar pola correctu aplicación de tolos preceptos de la llei de Tresparencia y que tendrán de xestionar les reclamaciones de los ciudadanos nesta materia.

La Llei de Tresparencia, Accesu a la Información Público y Bon Gobiernu aprobar a finales 2013, pero aquel añu, concretamente’l 10 d’avientu, namá entró a valir la parte correspondiente al Bon Gobiernu, na que se detallen una serie de principios y sanciones pa los funcionarios públicos.

Pa la entrada a valir de les obligaciones de tresparencia y accesu a la información afitáronse dos plazos distintos: ente que los organismos estatales tuvieron qu’aplicar la llei na so totalidá a partir del 10 d’avientu del añu pasáu, a les alministraciones local y autonómicu dióse-yos un añu más de marxe y van tar obligaes a cumplir la norma a partir del xueves.

A día de güei, toles autonomíes cunten yá col so propiu portal de tresparencia pa ufiertar la información a la que tán obligaos(contratos públicos, retribuciones d’altos cargos o subvenciones). La postrera en faelo foi va unes selmanes la Comunidá de Madrid.

Toos estos portales ufierten el mesmu tipu d’información con más o menos facilidaes p’atopala. El de la Comunidad Valenciana, por casu, punxo bien a la vista el llistáu de regalos que reciben los sos altos cargos y tamién va informar de lo que cuesten los viaxes que realicen.

Pero amás d’ufiertar la denominada ‘publicidá activo’ al traviés d’estos portales, la llei establez que tien d’haber un órganu que resuelva les reclamaciones que los ciudadanos presenten cuando entienden qu’una alministración nun cumplió coles obligaciones que marca la lexislación sobre tresparencia.

MURCIA, CATALUÑA Y CANARIES YÁ LOS TIENEN

A nivel estatal esti órganu ye’l Conseyu de la Tresparencia, que tien de tener los sos equivalentes autonómicos. Y en el casu de qu’una comunidá arrenuncie a crear esi órganu nuevu, la xera de xestionar les reclamaciones puede delegarse n’otra institución autonómica o bien dexase recayer nel conseyu estatal previa firma del conveniu correspondiente.

Pel momento, namá trés de les 17 comunidaes crearon los equivalentes autonómicos al Conseyu de Tresparencia y Bon Gobiernu estatal: Murcia, Cataluña y Canaries.

Otros cuatro decidieron delegar esti llabor n’organismos yá esistentes. En concretu, la Comunidá de Madrid pasó la xera al Conseyu Consultivu, que ta en plenu esmantelamientu, ente que Galicia y Navarra encargar al so correspondiente Defensor del Pueblu, al igual que Castiella y Llión que, sicasí, va crear tamién un Comisionado de Tresparencia.

ANDALUCÍA, ARAGÓN Y COMUNIDAD VALENCIANA TÁN NELLO

El Gobiernu del Principáu d’Asturies decidió delegar la xestión, resolvimientu y notificación de les reclamaciones nel Conseyu de Tresparencia y Bon Gobiernu del Estáu, al traviés d’un conveniu de collaboración pa cumplir cola Llei de Tresparencia, Accesu a la Información Público y Bon Gobiernu, cuidao que el Principáu escarez de normativa propia en materia de tresparencia.

Pela so parte, Andalucía, País Vascu, Aragón y la Comunidad Valenciana aseguren haber decidíu qué organismu s’encargará de velar pol cumplimientu de la llei, pero entá nun los activaron.

Y los cinco comunidaes restantes nin siquier definieron qué organismu s’ocupará de garantizar la tresparencia y nun aprobaron nengún procedimientu al respective. Tratar de Castiella-La Mancha, Estremadura, Baleares, La Rioxa y Cantabria, comunidá esta postrera que nun tien aprobada nin una sola norma sobre tresparencia.

Pa evaluar el cumplimientu de la llei, el Conseyu de Tresparencia va crear un grupu de trabayu p’alcordar un sistema de midida únicu, basáu criterios homoxéneos, que sirva p’analizar cómo se porten los trés alministraciones en tolos territorios.

GALICIA, PIONERA EN LEXISLACIÓN

Tocantes a la esistencia de normes autonómiques en materia de tresparencia, la más antigua ye la Llei de Tresparencia y Bones Práctiques gallega, que foi aprobada en 2006 sol mandatu del socialista Emilio Pérez Touriño. Na actualidá’l gobiernu de Nuñéz Feijoó tien en proyectu una nueva norma sobre’l particular, al igual que l’Executivu vascu y l’asturianu. El Gobiernu del Principáu aprobó dos talos testos sobre tresparencia y bon gobiernu en 2014, pero nun llegaron a aprobase.

Castiella-La Mancha, pela so parte acaba d’aprobar un anteproyectu sobre tresparencia y participación ciudadana; Cantabria escarez de lexislación específica y la Comunidá de Madrid rexir nesti ámbitu pola Llei de Midíes Fiscales y Alministratives d’avientu de 2014.

Tocantes a les entidaes locales, les quexes o reclamaciones rellacionaes nel so ámbitu d’actuación van tener que ser resueltes, bien pol órganu autonómicu del territoriu al que pertenezan, si fora creáu, o bien por el mesmu Conseyu de la Tresparencia.

Nel Conseyu de Tresparencia hai, ente otros, representantes de les comunidaes autónomes y de la Federación Española de Conceyos y Provincies (FEMP), que vinieron collaborando coles entidaes locales pa ayudar a cumplir les obligaciones que marca la llei.

Dende la páxina web del Conseyu de Tresparencia anguaño puede aportase a un total de 16 portales de tresparencia d’otros tantos conceyos de capitales de provincia (el 30% del total), como los de Madrid, Barcelona, A Coruña, Valencia, Toledo o les Palmes de Gran Canaria. Igualmente, l’organismu estatal facilita enllaces a nueve webs d’otres tantes diputaciones provinciales y de dos cabildros insulares.