Namá un 7,97 per cientu de el españoles inscritos nel Censu d’Electores Residentes Ausentes (CERA) pidió yá la documentación pa poder votar nes elecciones xenerales del día 20, lo que supon un descensu, en términos porcentuales, de 1,34 puntos al respective de les cifres de va cuatro años (9,31 per cientu).
Según les cifres provisionales publicaes esti llunes pola Oficina del Censu Electoral, aceptáronse un total de 149.849 solicitúes de votu de residentes nel esterior.
En términos absolutos, esta cantidá representa un aumentu del 8,55 per cientu al respective de les elecciones xenerales de 2011, pero la CERA creció a un ritmu bien cimeru, un 27 per cientu, dende los 1,48 millones de persones de 2011 hasta los 1,88 millones que constitúin la CERA definitivu –una vegada xestionaes les reclamaciones– pa estes elecciones xenerales.
Les elecciones xenerales de 2011 fueron les primeres d’esi tipu nes que los emigrantes tuvieron de rogar’ el votu, esto ye, pidir la documentación de votu pa poder exercer el so derechu, tres una reforma electoral bien contestada polos colectivu residentes nel esterior. Los residentes nel esterior pueden unviar el so votu per corréu o depositalo n’urna n’embaxaes y consulaos.
Fuentes del Institutu Nacional d’Estadística (INE, responsable de la Oficina del Censu) esplicaron a Europa Press que la cifra nun ye definitiva, cuidao que se van aceptar les solicitúes que s’unviaren en plazu y lleguen hasta’l próximu xueves. Sicasí, ye pocu probable que’l númberu bazcuye enforma.
Los países d’onde llegaron mayor númberu de solicitúes son Francia (24.772), Arxentina (17.145), Alemaña (16.454), Reinu Uníu (13.268), Suiza (10.500) y Estaos Xuníos (10.002).
Les provincies con más solicitúes de votu dende l’esterior son Madrid (29.979), Barcelona (15.892), A Coruña (8.164), Pontevedra (7.094), Asturies (6.676) y Valencia (5.825).