La Ópera d’Uviéu va traer esti domingu al Campoamor ‘Mazepa’, obra que los espertos consideren la tercer ópera más importante de Tchaikovsky, tres ‘Evgeni Oneguin’ y ‘Dama de Piques’, que narra los acontecimientos históricos alredor la Gran Guerra del Norte y de Potlava (8 de xunetu de 1709), batalla na que’l Zar Pedro (El Grande) I de Rusia ganó al rei suecu Carlos XII, empecipiando asina’l cayente del dominiu suecu n’Europa.
Tratar d’una obra sobromanera sangrienta y pasional que viaxa al pasáu pa poner de relieve lo ilimitao de l’ambición política. El so personaxe central ye Ivan Mazepa, militar ucranianu que se remontó contra los rusos aliándose coles tropes sueques. 132 años dempués del so entreno en Moscú, el d’Uviéu supon el debú n’España de la directora d’escena alemana Tatjana Gürbaca. L’estrenu nel Teatru Campoamor va ser esti domingu 11 de setiembre a les 19.00 hores.
Con dimensiones polítiques y utopíes, amor tráxico y pasiones, esta obra amuésanos, a xuiciu de la so directora d’Escena, Tatjana Gürbaca (Berlín, 1973), cómo la xeneración nel poder, colos sos miembros engarraos, ye capaz de «destruyir el futuru de toa una xeneración de moces».
Tremendamente esixente no musical, tantu pa les voces como pal foso, quien alleguen en septiembre al Campoamor van afayar, a xuiciu del so director musical, Rossen Milanov (Sofía, 1965) una obra maestra de música absolutamente gloriosa».
Coles voces de Vladislav Sulimsky (Mazepa), Vitalij Kowaljow (Kochubei), Viktor Antipenko (Andrei), Mikhail Timoshenko (Orlik), Vicent Romero (Iskra), Francisco Vas (Un cosacu borrachu), Elena Bocharova (Liubov) y Dinara Alieva (Maria), la ópera cunta con direccion musical de Rossen Milanov -al mandu de la Orquesta Sinfónica del Principáu d’Asturies- y dirección d’escena de Tatjana Gürbaca, nuna producción procedente de la Vlaanderen Opera d’Amberes y Gante.
Mazepa va representar nel Teatru Campoamor los díes 11, 13, 15 y 17 de setiembre, y ye el primer títulu de la próxima temporada 2016/2017 na capital asturiana, qu’inclúi amás la representación de Faust (Gounod), Così fan tutte (Mozart), I Capuleti ya I Montecchi (Bellini) y Rigoletto (Verdi).
Inda nel llimbu ente tar consideráu un héroe o un traidor de Rusia, Iván Stepánovich Mazepa (1639-1709), figura dende 1992 nel billete de 10 grivnas, la moneda de cursu llegal n’Ucrania. El pasáu mes de xunetu, los ucranianos aprobaron al traviés d’un referéndum rebautizar el nome del Boryspil Aeropuertu internacional de Kiev con otru de tintes más nacionalistes, el de Ivan Mazepa.
La temporada va siguir colos títulos ‘Faust’ los díes 9, 11, 13, 14 y 15 d’ochobre, ‘Così fan tutte’ el 13, 15, 17 y 19 de noviembre, ‘I capuleti y i montecchi’, el 11, 13, 15 y 17 d’avientu y ‘Rigoletto’ el 26 y 29 de xineru y los díes 1, 3 y 4 de febreru.